Càndid

Quan en 1865 s’inicià l’enderrocament de les muralles de València la ciutat començava també un procés d’expansió sense límits, i hortes, barraques, séquies, sendes i alqueries serien fagocitades per l’urbs sense contemplacions fins a l’actualitat.

 

Càndid és la concreció d’eixos temps i eixos canvis a través d’una nissaga familiar. En un recorregut que s’allarga durant generacions, els successius Càndids assistiran als fets més rellevants –i també als més íntims– de la història de la ciutat, a temps d’esperances i derrotes, de mínimes victòries, enganys i manipulacions.

 

Amb la presència de l’ombra eterna de Blasco Ibáñez i de figurants de luxe com Fèlix Azzati, Vicent Miguel Carceller o Max Aub, les peripècies de l’ingenu Càndid –sempre diferent però sempre el mateix– són el cant amorós i dolgut a una ciutat, un ensomni alhora líric i procaç que la prosa de Miquel Nadal convertix en referent i fita més que memorable de la literatura valenciana.

 

El llibre és una novel·la i alhora una faula i reflexió moral sobre els darrers 150 anys de la història de la ciutat de València, amb un especial èmfasi sobre la història de la seua evolució urbanística. No debades, un dels seus passatges (el corresponent al capítol de l’any 2015) es desenvolupa al saló d’actes del CTAV, on té lloc, en la novel·la, un cicle de conferències sobre la ciutat.